Context històric de l’art Barroc

L’art barroc es desenvolupa a Europa entre finals del s. XVI i la primera meitat del s. XVIII i, per a entendre millor el significat d’aquest període artístic cal conèixer la societat que el va veure nàixer.

Durant el s.XVI es donen a Europa processos de reforma dins del catolicisme que donaran com resultat l’escissió interna de l’església de Roma, apareixent el luteranisme (en bona part de l’Imperi Germànic), el calvinisme (a Holanda) i l’anglicanisme (a Anglaterra). L’escissió que es dóna en el si de l’Església Catòlica fa que el Papat (amb seu a Roma) perda part del seu poder moral sobre poders polítics emergents. Cal tindre present que estem davant del creixement del poder polític de les monarquies europees, que podem definir com a Monarquies Autoritàries.

Davant d’aquesta pèrdua de poder moral, de control social sobre part de l’Europa de l’època, l’Església Catòlica convoca el conegut com a Concili de Trento (1545-63), base de la Contrareforma catòlica que comportarà una major rigidesa moral de l’Església Catòlica, així com dels països que estaven davall el seu control moral i religiós.

Si el XVI és el segle de les reformes protestants i de la Contrareforma Catòlica, ho és també de l’expansió de la Monarquia Hispànica, el rei del qual en el moment de Trento; Felip II, s’erigeix com a defensor de la Cristiandat i assumeix amb total gratitud la rigidesa moral que el Concili imposa a l’Església i la societat.

Però l’època a què ens referim, finals del XVI fins mitjans XVIII, és també l’època en què les monarquies europees estan adquirint major pes polític i aniran evolucionant cap a l’Absolutisme Monàrquic. Estem en l’Europa de l’Antic Règim, amb pervivència de relacions socioeconòmiques de caràcter feudal, amb una societat dividida en privilegiats i en no-privilegiats. L’esperança mitjana de vida és d’entre 35 i 40 anys, amb una economia de base agrària que veurà com durant el s. XVII es genera una crisi econòmica que farà empitjorar l’estat econòmic de les monarquies europees i, que serà un dels causants que la Monarquia Hispànica entre en una profunda crisi, de la què no eixirà.

Durant el s.XVII, l’Espanya dels Àustries entra en decadència política en la segona meitat de la centúria. Si bé amb Felip III es va inaugurar el període dels Àustria menors (terme emprat pels especialistes per a referir-se als reis espanyols d’aquesta dinastia durant el s.XVII), no serà fins al regnat del seu fill Felip IV quan es constatarà el fi de la Monarquia Hispànica com a gran potència europea i mundial. El fet que Espanya perda pes a nivell internacional no és obstacle per a que l’art es veja ressentit, ja que durant el s.XVII es dóna un renàixer la literatura castellana, així com una gran producció artística. Aquesta elevada producció d’obres d’art durant el període, la majoria promocionades i sufragades per la Monarquia, tenien una clara intencionalitat: ocultar la realitat, la decadència econòmica, política i militar de l’Espanya del XVII.

Estem davant l’art com a propaganda. Durant el Barroc, s’exalçarà la figura de la Mare de Déu i la resta de personatges religiosos. Així mateix, l’art estarà compromès al servei de la fe catòlica, en contraposició a l’art renaixentista, orientat a la contemplació formal per a erudits.

Durant la segona ½ del s.XVI governava Espanya Felip II, rei molt catòlic que farà de la seua monarquia la defensora de la cristiandat i del seu dogma; per la qual cosa el seu immediat successor, el seu fill Felip III, es veurà obligat a defendre tant les seues immenses possessions territorials com a eixir en defensa de qualsevol atac a la fe catòlica. Aquesta constant bel·licositat farà que l’Espanya del XVII tinga uns quants fronts militars oberts, amb la despesa econòmica i el desgast social i demogràfic que comporta. A poc a poc, Espanya entra en crisi (sobretot Castella) i el poder reial (que s’havia delegat en la figura del valid) veu en l’art una possibilitat de fer creure a la ciutadania que tot continuava igual, que la preeminència espanyola a Europa bé val els sacrificis que la ciutadania està realitzant. Estem davant d’una societat mal alimentada, pobre, que veurà com la pesta li assota en 1646 i 1648 mentre el valid (a qui el rei dóna el poder de governar) i la Monarquia gasten ingents quantitats de diners en la guerra per tal de mantindre les aparences.

Espanya és un dels paladins de la Contrareforma catòlica. Els jesuïtes espanyols lluiten a Trento per a defendre la indiscutibilidad del dogma i la primacia absoluta dels assumptes espirituals sobre els materials, i d’altra banda l’acció de la Inquisició vetlarà perquè així siga. El poder de l’Església serà tremend i donada la gran extensió dels dominis de la Monarquia Hispànica (Europa i Amèrica) tindrà majors conseqüències que en la dividida Itàlia. Açò explica les més notòries característiques del nostre barroc: la primera és que la temàtica plàstica tindrà un definit caràcter religiós; la segona és que l’art, igual que a Roma, serà utilitzat com a argument convincent del poder catòlic. També ací, i amb gran èxit, l’art es dirigirà abans a la sensació que a la raó.

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s